divendres, 12 de març del 2010

Acròstic M. Dolors

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bónic, tendre, imaginatiu... Mama, estic molt orgullosa de tu! Qui ho havia de dir fa uns anys oi? pero mai es tard. Testimo molt, ja ho saps! Un petonàs!

Anònim ha dit...

El recors de la felicitat vivida.
en els temps vicus amb una convivençia, dùna armonia de filisos moments
saviesa i ternura, es, el amor de madre.